SÒCRATES I ELS TRES FILTRES 

Un bon dia un home va anar a trobar el filòsof 

grec Sòcrates per explicar-li una xafarderia. 

.- Escolta Sòcrates, cal que et faci saber com s’ha 

comportat un teu amic. 

.- Perdona que t’aturi, li respongué Sòcrates. 

¿Has pensat a passar el que m’has de dir pels tres 

filtres?

I com que l’home se’l guaitava sorprès, va afegir.

.- Sí. Abans de parlar sempre s’ha de fer passar el 

que hagis de dir per tres filtres. Fixa’t-hi una 

mica. El primer filtre és el de la veritat. ¿Has 

verificat que el que m’has de dir sigui 

perfectament exacte?

.- No; jo ho he sentit explicar i...

.- Caram! Suposo que has fet passar, al menys, el 

que em vols dir pel segon filtre, que és el de la 

bondat. ¿El que em vols dir és com a mínim 

alguna cosa bona?

.- L’home dubtà i després respongué:

.- No. Dissortadament no és una cosa gaire bona. 

Al contrari...

.- Caram, digué el filòsof. Passem-ho pel tercer 

filtre: ¿és útil el que m’havies de dir?

.- ¿Útil? No exactament...

.- Doncs, aleshores, no en parlem més, digué 

Sòcrates. Si el que m’has de dir no és ni veritable, 

ni bo, ni útil, més val que no m’ho expliquis. I 

t’aconsello, fins i tot que ho oblidis.